dilluns, 19 de desembre del 2011

El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.

Enric Casasses (Barcelona 1951)
Tota obra d'art, si és sincera, esdevé un autoretrat. Per moltes invencions que continga. O, millor: a causa de les invencions que conté.

Manuel Baixauli (Sueca 1963)
Gràcies a la ràdio, la televisió, i a d'altres avanços tècnics, l'home ha perdut tot l'interès per utilitzar la memòria com un mecanisme propi, com un tresor d'altres temps.

Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1996)
Preguntar una vegada és una vergonya momentània, no preguntar mai és una vergonya per a tota la vida.

Proverbi japonès
¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algún dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917-2008)

diumenge, 6 de novembre del 2011

Eppur si muove
Enmig del desconcert i de l'escepticisme que va afectant la vida moderna, cal no perdre de vista les coses que, aparentment, ja no serveixen.

Pere Calders (Barcelona 1912-1994)

divendres, 4 de novembre del 2011

La meva impressió era que no feia res perquè no volia cometre cap injustícia amb ningú.

Elias Canetti, escriptor búlgar d'origen sefardita en llengua alemanya (1905-1994)
La clau de l'educació no és ensenyar, és despertar.

Ernest Renan, escriptor, filòsof i historiador francès (1823-1892)
El passat no és mort. Ni tan sols és passat.

William Faulkner, escriptor nord-americà (1897-1962)
Escoltar i somriure, això deu ser la civilitat.

Josep M. Espinàs (Barcelona 1927)
Per una por a les clarors de l'espant, duem la mediocritat com unes ulleres de sol.

Blai Bonet (Santanyí, Mallorca 1926-1997)
Va descobrir que les paraules campen soltes sense amo i que qualsevol que tingui una mica de traça se'n pot apoderar per comerciejar-hi.

Isabel Allende, escriptora xilena (1942)
No és la mort o el sofriment allò que hem de témer, sinó la por al sofriment o a la mort.
Epictet, filòsof grec (~50-125/30)
Començo a trobar que la gent es mor una mica massa sovint.

Eugeni Xammar (Barcelona 1888-l'Ametlla del Vallès 1973)

diumenge, 18 de setembre del 2011

L'humor no és un estat espiritual, sinó una visió del món.

 
Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Qui abraona no raona.

 
Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (l'Escala, 1869-1966)
Com podrien els tirans regnar segurs dins un país, si no es procuraven grans aliances part defora?

William Shakespeare, escriptor anglès (1564-1616)

dimecres, 6 de juliol del 2011

Estem sempre disposats a creure allò que anhelem.

Demòstenes (polític i orador grec, 384 - 322 aC)
El dolor és inevitable. El patiment és opcional.

Haruki Murakami

dimecres, 29 de juny del 2011

Emmanuel Carrère - "Una novel·la russa"

Se sent autoritzat per parlar de desesperació, i en aquesta desesperació vol fer arrelar, amb totes les seves forces, la seva fe. Aquestes frases i d'altres que descobreixen alguna cosa apologètica i una autopersuasió insistent, produeixen en mi un so familiar. Em recorden una època en què era terriblement desgraciat, i en què vaig intentar fer-me cristià. Hi percebo allò que vaig conèixer: el mateix desig de ser creient per connectar la pròpia angoixa a una certesa; el mateix argument paradoxal segons el qual la submissió en un dogma contra el qual es revolten la intel·ligència i l'experiència és un acte de suprema llibertat; la mateixa manera de donar sentit a una vida insuportable, que esdevé una successió de proves imposades per Déu: una pedagogia superior, que dóna llum mitjançant el sofriment.

Emmanuel Carrère, "Una novel·la russa", Editorial Empúries , Barcelona, 2008. Pàgina 70

diumenge, 29 de maig del 2011

Stephane Hessel


Eduardo Galeano - Historia de las mujeres 3/3

Eduardo Galeano - Historia de las mujeres 2/3

Eduardo Galeano - Historia de las mujeres 3/3

Indigneu-vos. Manuel Castells: "Porucs de tot el món, uniu-vos a la xarxa"

Indigneu-vos

dijous, 19 de maig del 2011

No hi ha animal tan manyac que lligat no s'irriti.

Concepción Arenal, sociòloga, pedagoga i assagista gallega (1820-1893)

dijous, 5 de maig del 2011

La riquesa consisteix molt més a gaudir que no pas a posseir.

Aristòtil, filòsof i científic grec (384-322 aC)

dimarts, 3 de maig del 2011

Governar és l'art de crear problemes amb la solució dels quals es manté la societat en suspens.

Giulio Andreotti, polític italià (1919)

dilluns, 11 d’abril del 2011

Cerdanyons

El poema no conta | ni compta. Sovint canta | des de la timidesa, | de vegades esclata | en un plany necessari, | de vegades naufraga | en oceans de dubte. | El poema suplica | des d'una llunyania.


Feliu Formosa (Sabadell 1934)
Examina qui ets: en primer lloc, un ésser humà, és a dir, algú que no té res superior a la facultat de decidir.

Epictet, filòsof grec (~50-125/30)
La gran literatura, com les arts plàstiques i la música, ens convida a pensar, a sentir, a mirar cap a l'interior de nosaltres mateixos i a revisar la nostra relació amb el món.

Carles Duarte (Barcelona 1959)

dimecres, 30 de març del 2011

Descartes - Kurt Elling "Samurai Cowboy"


You dig /everything in life / everything you've seen
Everywhere you've been / you have been thinking all of the time

Everything that's happened to you / has been made or construed to brood
At least passively in the life of the mind

You dig / memory is such / nothing gets away
Everything you touch / finds a place / deep inside your inner clutch

And it seems gigantical scenes / pouring in from your outer dreams
Wrinkle mental stuff in your own skully hutch

And once you think it / naught you can do to stop / you've simply got to cop
Nevertheless the thought can really wig you

Like sometimes I'll / go for a run / there's nothing I expect to run to
When all of the sudden the thought begins / a feeling like in my brain there lives an alien / And it gets funky then

Then I think / maybe I am just a little man in a space capsule
Riding 'round in a balloon / deep down inside my head
(Some big old giant's head - dig?)

I'm driving the running / the motion sequence of running and pushing and Pumping the oxygen deep in the plumbing / sumping on to some-way
Some-how keep on moving the giant / keeping him pliant

Right now an arch-typical synap-tically of light / a firing anatomical hit
Is right now getting down / dig?
Shooting a rapid-fire sparkle-chemical in the atmosphere, here

& thinking that I'm thinking of thinking / only makes me think a kink
In a way / that only goes to cite that Descartes was right!

You dig /everything in life / everything you've seen
Everywhere you've been / you have been thinking all of the time

Everything that's happened to you / has been made or construed to brood
At least passively in the life of the mind

You dig / memory is such / nothing gets away
Everything you touch / finds a place / deep inside your inner clutch

And it seems gigantical scenes / pouring in from your outer dreams
Wrinkle mental stuff in your own skully hutch
 
Kurt Elling




dilluns, 28 de març del 2011

Nietzsche: Voluntat de Poder, Superhome i Etern Retorn

Nietzsche

Nietzsche

Experiment Conductisme: Watson i el petit Albert

Spot Repsol Piràmide de Maslow

Psicologia Social

Percepció (Gestalt)

Interpretació dels Somnis: Freud i Jung

Descartes "Meditacions Metafísiques"

Plató "Fedó"

Fedó
View more documents from guest0aaa4ac

Examen Selectivitat curs 2008-09

Cogito Ergo Sum

Descartes

Còmic Descartes

Descartes

Examen Selectivitat Curs 2009-10

John Stuart Mill

Història de la Filosofia

Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament.


Maria Montessori, pedagoga italiana (1870-1952)

dimecres, 16 de març del 2011

Llegim per descobrir una visió del món.

Amélie Nothomb, escriptora belga en llengua francesa (1967)

dimarts, 15 de febrer del 2011

L'escultura és allò amb què ensopegues quan recules per mirar un quadre.

Barnett Newman, artista nord-americà (1905-1970)

divendres, 11 de febrer del 2011

Morir de mort completa i viure de vida escassa és el que delata el nostre cor i fa que el dolor sigui el déu dels homes.

Blai Bonet (Santanyí, Mallorca 1926-1997)

dijous, 3 de febrer del 2011


Quan el silenci fa nosa, l'orella s'inventa els sons més peculiars.


Jordi Puntí, "Maletes perdudes", Ed. Empúries, Barcelona 2010,(pàg. 361)

dimecres, 2 de febrer del 2011

Sòcrates: Sentència i Mort (5/5)

Sòcrates: Judici 2ª part (4/5)

Sòcrates: Judici 1ª part (3/5)

Sòcrates: Ironia (2/5)


Sòcrates: Intel·lectualisme Moral (1/5)


Breu Biografia de Sòcrates

Aristòtil: Matèria, Forma i Potència

Animació en Defensa de la Filosofia

divendres, 28 de gener del 2011

Ens creiem mamífers, però som metàfores.

Vicenç Pagès (Figueres 1963)

dijous, 27 de gener del 2011

No estic segur que sigui imprescindible ser-hi i observar per conèixer les coses, però sí que és imprescindible ser-hi perquè les coses et coneguin.


Roberto Saviano, escriptor italià (1979)
La nostàlgia és un ús pornogràfic de la memòria, no només recordem les coses, sinó que les envernissem amb una emoció que explotem fins a límits patològics.


Sergi Pàmies (París 1960)

dimecres, 19 de gener del 2011


Ningú no elabora un pla concret de la seua vida i no deliberem sobre ella més que per parcel·les. Cap vent actua per a qui no té cap port de destinació.


Michel de Montaigne, escriptor francès (1533-1592)

divendres, 14 de gener del 2011

Els nens soldats: "Los Invisibles" (part 5)

Els nens soldats: "Los Invisibles" (part 4)

Els nens soldats: "Los Invisibles" (part 3)

Els nens soldats: "Los Invisibles" (part 2)

Els nens soldats: "Los Invisibles" (part 1)

Epistemologia - Neil Harbisson





Drets Humans - Amnistia Internacional

Declaració Universal dels Drets Humans

dimecres, 12 de gener del 2011

L'HOME ESTÀTIC

Sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Quan ja té tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de córrer
i li'n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Més grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull
i la voldria per companya
però no la mira ni acull
i la nina se'n va a França.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
ell se'l mira però no el pren
i el clavell se l'endú un altre,
un estiu quan ell ja és gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
però l'amor té pressa i marxa.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Un bonic dia d'abril
tot són flors i ell les olora
però surt l'amo d'un jardí
i li fa una cara nova,
descobreix que no està bé
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'entén
perquè és mestra d'una escola.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caixó sense potes
jeu el cos d'un home mort
ningú riu i ningú plora.

És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.

Lletra i música: Pau Riba

ÒPTICA d'AUGMENT

Cada vespre a la mateixa hora l'home que viu sol des de fa dies veu amb els prismàtics la dona que viu sola entrant a casa seva a l'altra banda del gran pati interior de l'illa. Amb la finestra oberta la dona fa com si no fos mirada: s'acosta a la cuina, es prepara una copa, s'estira al sofà mentre fa com qui llegeix i la faldilla se li arremanga fins als malucs, es treu la roba i entra i surt del bany mostrant-se i acariciant-se, sempre tenint en compte on hi pot haver la mirada del seu públic. L'home que viu sol fa temps que enyora l'amor de la seva vida, que un dia se'n va anar amb un cop de porta. L'home que viu sol es fa el trobadís pel carrer amb la dona que viu sola, prenen unes copes i se senten contents i tranquils com vells amics. La dona que viu sola li diu a l'home que viu sol si vol pujar una estona i ell diu que sí. I demostra que sap on són els interruptors, on és la tele, la cambra de bany i el còctel que ella es prepara cada dia. Després d'haver-se estimat sense estimar-se gaire, l'home que viu sol s'acosta a la finestra oberta i mira a l'altra banda del pati cap a casa seva. Li sembla veure una silueta coneguda. Allà, al seu pis de sempre, hi ha el gran amor de la seva vida que ha tornat a casa per tornar a començar, però que acaba de deixar els prismàtics abans del segon i definitiu cop de porta.

Per què has vingut

Per què has vingut han florit els lilàs
i han dir llur joia
       envejosa
              a les roses:


mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
       i el cantarà l'alosa.


JOAN SALVAT-PAPASSEIT, El poema de la rosa als llavis

dilluns, 10 de gener del 2011

Civilització - Quino

El món sempre peta per l'altre costat - Quino

Quino

La Banca guanya - Quino

ENIVREZ-VOUS / EMBRIAGUEU-VOS

Enivrez-vous

Il faut être toujours ivre. Tout est là. C'est l'unique
question. Pour ne pas sentir l'horrible fardeau du
Temps qui brise vos épaules et vous penche vers la
terre, il faut vous enivrer sans trêve

Mais de quoi? De vin, de poésie, ou de vertu, à
votre guise. Mais enivrez-vous.

Et si quelquefois, sur les marches d'un palais, sur
l'herbe verte d'un fossé, dans la solitude morne de
votre chambre, vous vous réveillez, l'ivresse déjà
diminuée ou disparue, demandez au vent, à la vague,à
l'étoile, à l'oiseau, à l'horloge, à tout ce qui fuit, à
tout ce qui gémit, à tout ce qui roule, à tout ce qui
chante, à tout ce qui parle, demandez quelle heure il
est; et le vent, la vague, l'etoile, l'oiseau, l'horloge
vous répondront: "Il est l'heure de s'enivrer! Pour
n'être pas les esclaves martyrisés du Temps, enivrez-
vous; enivrez-vous sans cesse! DE vin, de poesie ou
de vertu, à votre guise."



Charles Baudelaire



--------------------------------------------------------------------------



 Embriagueu-vos

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
   Però de què? De vi, de poesia o de virut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
   I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,
pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga”.




Charles Baudelaire


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------


A raó del Feng Shui de la foniatra (a raó o contra el "seu" elitisme "fenshuinià").



Behind every beautiful thing there's been some kind of pain.


Bob Dylan